maternitatconscient

Reflexions d'una mare primerenca

Nadal o a dalt :-)

a daltFa poquet et vam comprar el conte dels contraris. T’encanta com te l’explica el teu pare, gesticulant amb cara i mans per transmetre’t conceptes que imites ràpidament com: “a dalt-abaix; gran-petit; despert-dormit; dins-fora; content-trist…”

T”agrada especialment representar l’adalt estirant els braços enlaire i fent aquella cara de ‘pillo’ que tant m’agrada. Això ens va portar moment molt divertits com l’altre dia a la Illa, on dinàvem amb la meva iaia (la superiaia, per tu), i cada cop que dèiem Nadal… tu aixecaves els braços enlaire :-))

Anuncios
Deja un comentario »

Quan dorms

quan dormsSempre és quan dorms que m’envaeix un sentiment intens, animal. Un sentiment tant explosiu, tant viu, tant fort… que quasi m’espanta. Dorms i la casa dorm. Dorms i no et sento. Però tots els racons de la casa em parlen contínuament de tu. Els baúls que ara ocupen part del menjador amb les teves joguines. Els contes que has deixat damunt del sofà. Les sabatilles que han quedat a la nostra habitació, on t’he llegit el conte abans d’anar dormir i on els dos hem fet el ronso rient, regalant-nos petons i carícies i molta molta complicitat. Però dorms i no et sento. I m’agrada entrar sigilosament a la teva habitació i mirar-te. I sentir-te viu. Escoltar com respires, veure les teves faccions relaxades, suaus, en pau. Saber que estàs bé. Saber que ets feliç.

Et miro i somric i respiro i m’omplo de pau, m’omplo de felicitat. M’omplo de tu. És tant preciós saber que hi ets. No ets cap somni, no has marxat. Només són pensament horribles que a vegades m’assalten. Pors. Reminiscències del passat. Ecos del què veiem, del què vivim, del què ens envolta. I por, molta por. Perquè és quan dorms, que hi ets però no et sento. És quan dorms que hi ets però no em busques. És quan dorms que no em pertanys.

Però hi ets. I, dins meu, sé que això és l’únic que m’importarà ja la resta de la meva vida. Dorm, amor meu, descansa. Testimo tant…

Deja un comentario »

Començant l’era del “no”

Tu noAra ja dorms. Però fa una estona m’has deixat de pedra. El teu pare et cridava per anar a banyar i la Nea, la nostra gossa, hi ha anat corrents. “Tú, no“, li ha explicat ell. T’has fet una mica el ronso, com acostumes a fer d’un temps a aquesta part, com si tinguéssis la necessitat d’explicitar-nos que ets tu qui marca els tempos, que tu també tens veu i que vols fer sentir la teva voluntat. A casa procurem respectar-ho en la mesura que ens és possible, deixant el teu espai quan toca però intentant definir certs límits quan així ho creièm necessari (què fàcil dir-ho i què complicat fer-ho bé!). Al cap d’uns minuts t’has adreçat al teu pare i li has agafat la mà, conduint-lo cap a l’escala per pujar al cuarto de bany. La Nea ha fet un gest de seguir-vos, i tu ràpidament t’has girat cap a ella i amb el dit alçat li has deixat anar: “Tu, no”. I has continuat el teu camí amb el cap ben alt i orgullós dels teus avenços.

El teu pare i jo hem intercanviat una mirada enèrgica i ell ha dit en veu baixa: “hem de començar a anar en compte“. I té raó. Fa temps que ets una esponja: tot ho escoltes i tot ho captes. Vas començar assenyalant el que volies. Aviat vas començar a dir les teves primeres paraules (mama, papa, Nea, aigua, galeta, guau guau…) i, pràcticament sense adonar-nos-en, cada dia amplies el teu vocabulari. Ho repeteixes tot. I és que, em temo -i alhora m’encanta- has près consciència del poder de la paraula. Quan demanes quelcom i no t’entenem pot ser que no ho aconsegueixis. Ara bé… si ho demanes explícitament (com has après tant ràpid a dir “bubos” quan vols que et posi cançons de dibuixos a l’ipad?) ens costa més dir-te que no. I a tu, que ho saps, t’encanta aquest nou poder i treballes per fer-lo crèixer cada dia.

I avui, sense adonar-te’n, has creat la teva primera frase: “Tu, no”. Havies dit “No más”, però no deixaven de ser dos conceptes units. Si aquestes dues paraules m’han impactat tant és perquè, per un costat, veig que comences a crear una estructura mental prou sòlida capaç de descriure el teu entorn i la teva realitat més enllà de meres descripcions. I, de l’altra, perquè veig que cada estàs definint cada cop més la teva personalitat. Ahir ja em va impactar quan vaig veure com provocaves la teva amiga Fiona ensenyat-li joguines que ella volia i repetint-li -com fa temps que et fa ella a tu- “No, no, no, noooo..”. A tu t’eren igual les joguines. Però, per primera vegada, eres capaç de fer front a les seves paraules i disfrutaves fent-te sentir. Perquè ja ets conscient de la teva identitat, del teu “jo” i dels teus desitjos. I només a partir de la diferenciació i de la negació (NO!) pots reivindicar-te.

Comencem, doncs, suposo, l’era del “no”. Una nova etapa, un nou repte. Reivindica’t, petit, reivindica’t i mai deixis de fer-ho.

Deja un comentario »

Bienvenida Valentina

bienvenidavalentinaTu primera imagen ha empañado mis ojos en lágrimas. Ya estás aquí. Y tu mamá no puede ser más feliz. Sonríen sus ojos, sonríe su boca, sonríe su alma. Ya estás aquí. Y te coge y te sostiene contra sí misma, agarrándote fuerte, con todo su amor, con todas sus ganas, como siempre hará, Valentina. No tengas nunca miedo. ¡Eres una bebita tan afortunada! El tiempo te hará entender lo que, seguro, ya percibes. El corazón de los bebés es sabio y ve lo invisible. ¿Cuándo perdemos este don, Valentina? Tú no lo pierdas jamás. Serás como tu mamá: dulce, inocente, buena, generosa, positiva, entusiasta, firme. Y ya estás aquí. Y no puedo dejar de miraros. Casi envidio el sentimiento que os une. ¡Es tan bello! El camino de la maternidad. Y ahora os descubriréis mutuamente, os miraréis, pasarás horas en su pecho, piel con piel, sin otra cosa que hacer que sentiros juntas, saberos una, gozando la vida, amando el silencio, viviendo despacio…

Valentina, tú más que nadie sabe cuánto te deseaba tu mamá. Y tu padre y el pequeño Jorgito. ¡Eres una bebita tan afortunada! Ama. Te será tan fácil. Amar como te aman. Y sé feliz. Y que yo pueda verlo, Valentina. A tí, mis mejores deseos. Bienvenida pequeña 🙂

2 comentarios »

Enllucat

Un pare tan novell (i pesat) com qualsevol altre

Le petit Baobab

Accesorios y ropa ecológica respetuosos con los más pequeños

Míriam Tirado

Reflexions d'una mare primerenca

El Parto Es Nuestro

Actualidad de la Atención al Parto