maternitatconscient

Reflexions d'una mare primerenca

Començant l’era del “no”

en 6 diciembre, 2012

Tu noAra ja dorms. Però fa una estona m’has deixat de pedra. El teu pare et cridava per anar a banyar i la Nea, la nostra gossa, hi ha anat corrents. “Tú, no“, li ha explicat ell. T’has fet una mica el ronso, com acostumes a fer d’un temps a aquesta part, com si tinguéssis la necessitat d’explicitar-nos que ets tu qui marca els tempos, que tu també tens veu i que vols fer sentir la teva voluntat. A casa procurem respectar-ho en la mesura que ens és possible, deixant el teu espai quan toca però intentant definir certs límits quan així ho creièm necessari (què fàcil dir-ho i què complicat fer-ho bé!). Al cap d’uns minuts t’has adreçat al teu pare i li has agafat la mà, conduint-lo cap a l’escala per pujar al cuarto de bany. La Nea ha fet un gest de seguir-vos, i tu ràpidament t’has girat cap a ella i amb el dit alçat li has deixat anar: “Tu, no”. I has continuat el teu camí amb el cap ben alt i orgullós dels teus avenços.

El teu pare i jo hem intercanviat una mirada enèrgica i ell ha dit en veu baixa: “hem de començar a anar en compte“. I té raó. Fa temps que ets una esponja: tot ho escoltes i tot ho captes. Vas començar assenyalant el que volies. Aviat vas començar a dir les teves primeres paraules (mama, papa, Nea, aigua, galeta, guau guau…) i, pràcticament sense adonar-nos-en, cada dia amplies el teu vocabulari. Ho repeteixes tot. I és que, em temo -i alhora m’encanta- has près consciència del poder de la paraula. Quan demanes quelcom i no t’entenem pot ser que no ho aconsegueixis. Ara bé… si ho demanes explícitament (com has après tant ràpid a dir “bubos” quan vols que et posi cançons de dibuixos a l’ipad?) ens costa més dir-te que no. I a tu, que ho saps, t’encanta aquest nou poder i treballes per fer-lo crèixer cada dia.

I avui, sense adonar-te’n, has creat la teva primera frase: “Tu, no”. Havies dit “No más”, però no deixaven de ser dos conceptes units. Si aquestes dues paraules m’han impactat tant és perquè, per un costat, veig que comences a crear una estructura mental prou sòlida capaç de descriure el teu entorn i la teva realitat més enllà de meres descripcions. I, de l’altra, perquè veig que cada estàs definint cada cop més la teva personalitat. Ahir ja em va impactar quan vaig veure com provocaves la teva amiga Fiona ensenyat-li joguines que ella volia i repetint-li -com fa temps que et fa ella a tu- “No, no, no, noooo..”. A tu t’eren igual les joguines. Però, per primera vegada, eres capaç de fer front a les seves paraules i disfrutaves fent-te sentir. Perquè ja ets conscient de la teva identitat, del teu “jo” i dels teus desitjos. I només a partir de la diferenciació i de la negació (NO!) pots reivindicar-te.

Comencem, doncs, suposo, l’era del “no”. Una nova etapa, un nou repte. Reivindica’t, petit, reivindica’t i mai deixis de fer-ho.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Enllucat

Un pare tan novell (i pesat) com qualsevol altre

Le petit Baobab

Accesorios y ropa ecológica respetuosos con los más pequeños

Míriam Tirado

Reflexions d'una mare primerenca

El Parto Es Nuestro

Actualidad de la Atención al Parto

A %d blogueros les gusta esto: