maternitatconscient

Reflexions d'una mare primerenca

Començant l’era del “no”

Tu noAra ja dorms. Però fa una estona m’has deixat de pedra. El teu pare et cridava per anar a banyar i la Nea, la nostra gossa, hi ha anat corrents. “Tú, no“, li ha explicat ell. T’has fet una mica el ronso, com acostumes a fer d’un temps a aquesta part, com si tinguéssis la necessitat d’explicitar-nos que ets tu qui marca els tempos, que tu també tens veu i que vols fer sentir la teva voluntat. A casa procurem respectar-ho en la mesura que ens és possible, deixant el teu espai quan toca però intentant definir certs límits quan així ho creièm necessari (què fàcil dir-ho i què complicat fer-ho bé!). Al cap d’uns minuts t’has adreçat al teu pare i li has agafat la mà, conduint-lo cap a l’escala per pujar al cuarto de bany. La Nea ha fet un gest de seguir-vos, i tu ràpidament t’has girat cap a ella i amb el dit alçat li has deixat anar: “Tu, no”. I has continuat el teu camí amb el cap ben alt i orgullós dels teus avenços.

El teu pare i jo hem intercanviat una mirada enèrgica i ell ha dit en veu baixa: “hem de començar a anar en compte“. I té raó. Fa temps que ets una esponja: tot ho escoltes i tot ho captes. Vas començar assenyalant el que volies. Aviat vas començar a dir les teves primeres paraules (mama, papa, Nea, aigua, galeta, guau guau…) i, pràcticament sense adonar-nos-en, cada dia amplies el teu vocabulari. Ho repeteixes tot. I és que, em temo -i alhora m’encanta- has près consciència del poder de la paraula. Quan demanes quelcom i no t’entenem pot ser que no ho aconsegueixis. Ara bé… si ho demanes explícitament (com has après tant ràpid a dir “bubos” quan vols que et posi cançons de dibuixos a l’ipad?) ens costa més dir-te que no. I a tu, que ho saps, t’encanta aquest nou poder i treballes per fer-lo crèixer cada dia.

I avui, sense adonar-te’n, has creat la teva primera frase: “Tu, no”. Havies dit “No más”, però no deixaven de ser dos conceptes units. Si aquestes dues paraules m’han impactat tant és perquè, per un costat, veig que comences a crear una estructura mental prou sòlida capaç de descriure el teu entorn i la teva realitat més enllà de meres descripcions. I, de l’altra, perquè veig que cada estàs definint cada cop més la teva personalitat. Ahir ja em va impactar quan vaig veure com provocaves la teva amiga Fiona ensenyat-li joguines que ella volia i repetint-li -com fa temps que et fa ella a tu- “No, no, no, noooo..”. A tu t’eren igual les joguines. Però, per primera vegada, eres capaç de fer front a les seves paraules i disfrutaves fent-te sentir. Perquè ja ets conscient de la teva identitat, del teu “jo” i dels teus desitjos. I només a partir de la diferenciació i de la negació (NO!) pots reivindicar-te.

Comencem, doncs, suposo, l’era del “no”. Una nova etapa, un nou repte. Reivindica’t, petit, reivindica’t i mai deixis de fer-ho.

Anuncios
Deja un comentario »

Bienvenida Valentina

bienvenidavalentinaTu primera imagen ha empañado mis ojos en lágrimas. Ya estás aquí. Y tu mamá no puede ser más feliz. Sonríen sus ojos, sonríe su boca, sonríe su alma. Ya estás aquí. Y te coge y te sostiene contra sí misma, agarrándote fuerte, con todo su amor, con todas sus ganas, como siempre hará, Valentina. No tengas nunca miedo. ¡Eres una bebita tan afortunada! El tiempo te hará entender lo que, seguro, ya percibes. El corazón de los bebés es sabio y ve lo invisible. ¿Cuándo perdemos este don, Valentina? Tú no lo pierdas jamás. Serás como tu mamá: dulce, inocente, buena, generosa, positiva, entusiasta, firme. Y ya estás aquí. Y no puedo dejar de miraros. Casi envidio el sentimiento que os une. ¡Es tan bello! El camino de la maternidad. Y ahora os descubriréis mutuamente, os miraréis, pasarás horas en su pecho, piel con piel, sin otra cosa que hacer que sentiros juntas, saberos una, gozando la vida, amando el silencio, viviendo despacio…

Valentina, tú más que nadie sabe cuánto te deseaba tu mamá. Y tu padre y el pequeño Jorgito. ¡Eres una bebita tan afortunada! Ama. Te será tan fácil. Amar como te aman. Y sé feliz. Y que yo pueda verlo, Valentina. A tí, mis mejores deseos. Bienvenida pequeña 🙂

2 comentarios »

Jo tambe vull ser una mare bloggera

maternitat conscientAvui m’inicio en el món de les mares bloggeres. Per la meva professió, vaig començar a seguir-ne a algunes molt abans de decidir-me a buscar el meu propi embaràs. Tanmateix, mai he tingut la valentia d’afrontar un full en blanc i expressar els meus sentiments com a mare. Amb el que he arribat a escriue abans de ser-ho!!

Li he donat moltes voltes moltes vegades. Però crec que ser mare m’ha transformat tantíssim, he fet un viatge interior tant i tant brutal… que he necessitat aquests 18 mesos d’introspecció abans de decidir que, ara sí, em sento capaç d’obrir la meva maternitat al món.

Va ser ahir arran una conversa online que vaig tenir amb la @miriamtirado de A flor de pell -blog que em té completament enamorada per la seva honestedat, la seva valentia, la seva dolçor…- que, de nou, se’m va despertar l’instint de crear el blog. És com un fill, que a vegades el portem dins tota la vida però no és fins un determinat moment que saps que ja estàs preparada (o això creus) per ser mare. Però, com sempre, ha estat la meva gran amiga i una de les dones que més admiro i estimo, la María José (@blogmodabebe) del fabulós Blog Moda Bebé, la que m’ha donat l’impuls final que m’ha portat a seure aquí i començar a escriure, pràticament sense pensar. Perquè ella m’anima al 100% i perquè sí… Jo també vull ser una mare bloggera!! 🙂

Sobra dir que dedico aquest espai al meu petit príncep: en Quim (18 mesos).

4 comentarios »

Enllucat

Un pare tan novell (i pesat) com qualsevol altre

Le petit Baobab

Accesorios y ropa ecológica respetuosos con los más pequeños

Míriam Tirado

Reflexions d'una mare primerenca

El Parto Es Nuestro

Actualidad de la Atención al Parto